Merçè

Església de Barcelona

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, coneguda com a Basílica de la Mercè, és una església d'estil barroc situada a la plaça de la Mercè, al Barri Gòtic de Barcelona. 
Es va construir entre 1765 i 1775, construïda per l'arquitecte català Josep Mas i Dordal.
Està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona, i és una de les esglésies més representatives de la ciutat.

L'església està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona i construïda a sobre d'un temple medieval que fou destruït. L'edifici que veiem és un projecte barroc que es caracteritza per la creu llatina amb una gran cúpula al creuer i quatre capelles a cada costat.

A la Plaça de la Mercè s'obre la façana principal del temple on es són les tres entrades a l'interior. 

L'accés a l'interior del temple es realitza a través de les tres portes, obertes a la Plaça de la Mercè. Destaca de l'interior la gran alçada i la decoració existent, a base de materials nobles, motllurats i pintura mural.

La Mercè, és una església de planta de creu llatina amb tres naus , la central de més alçada, una gran cúpula al creuer amb un tambor calat i finestres circulars. A sengles costats de la "nau" central hi ha les laterals.

El poeta i pintor Pere Serafí és enterrat a la església, tot i que se n'han perdut la tomba i les restes. 

Manuel Mariano Ribera, mercedari i cronista, va ser el prior en aquest convent. En aquesta capella va estudiar i cantar Antoni Oliveres i Mata, a mitjans del segle XIX, que més tard triomfaria com a tenor en la Capilla Real de Madrid. 

També és enterrar Dalmau III de Queralt i Codina, Comte de Santa Coloma, Baró de Queralt i Virrei de Catalunya durant la Guerra dels Segadors

Mare de Déu de la Mercé cm a patronatge de Barcelona

La Mare de Déu de la Mercè és una representació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de la Mercè el 1218. 

És una tros de fusta d'estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues. El nen Jesús que té a la falda és d'un o dos segles després. Des del 1687 és patrona de la ciutat de Barcelona, per un vot que va fer el Consell de Cent. Durant l'Exposició Universal de Barcelona (1888) fou coronada canònicament.

Segons la tradició la Mare de Déu va aparéixer,a l'agost de 1218, a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume el Conqueridor per instar-los a la fundació d'un orde per a la redempció de captius cristians en mans de musulmans, i que va ser l'Orde de la Mercè, els membres de la qual s'anomenen popularment mercedaris. Hi ha constància que el primer temple que li va ser dedicat ja existia entre 1249 i 1267. 

El culte es va difondre durant l'edat mitjana pel Mediterrani i, durant els segles XVI a XVIII, i arrrel de la "tasca d'evangelització" dels mercedaris en terres hispàniques i americanes, es van crear convents de  que van convertir la Mare de Déu de la Mercè en una advocació popular.

El dia de la de la Mare de Déu de la Mercè és el 24 de setembre.

Dia de la Mercè

La Mercè és la festa major de Barcelona, que se celebra el 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè. Dura prop d'una setmana i té lloc en diversos espais de la ciutat. 

Asisteixen entre 1,5 i 2 milions de persones gràcies a activitats artístiques i festives, sent la festa més multitudinària de totes les que se celebren a Barcelona. 

Entre més actes, es destaquen el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el correfoc, la passada de gegants i capgrossos, les diades castelleres, els balls i les danses d'arreu de Catalunya, etc.