Castanyada

Característiques

És una festa tradicional a la zona de Catalunya que es celebra el dia de Tots Sants, tot i que en molts llocs de la comunitat ha anat perdent rellevància. Aquesta celebració es celebra entre el 31 d'octubre i l'1 de Novembre.
En aquesta festivitat es tradició menjar castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada i la beguda tradicional és el moscatell. Al voltant d'aquesta celebració, són les castanyeres venen pels carrers castanyes embolicades en paper de diari, igual que als països anglesos i a les terres asturianes, lleoneses i gallegues amb el Magosto. La castanyada prové d'una antiga festa ritual funerària.

Simbologia

Aquesta festivitat es sol representar per la castanyera, una dona vella vestida amb roba pobra d'abrigar i amb un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes als carrers, també porta una faldilla de sargil ampla i folrades, amb un davantal de cànem i llana lligada al coll.
Les castanyes es feien mitjançant fogons de terrissa que donaven vuit castanyes per un "quarto", és dir tres cèntims ara.

Relació amb la religió

Aquest dia es conegut com el dia dels Morts, és a dir, el dia dels difunts, on es diu que és el dia on millor es relacionen els morts i els humans.

Origen i tradicions

La castanyada s'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats en que no se servien altres menjars com llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
Havia una creença en que per cada castanya que es menjava en aquella nit, un alma era lliberada. Amb el fred, les castanyeres sortien als carrers de tots els pobles i torraven les castanyes i moniatos.

Les tradicions del dia, són:
Ofrenes als difunts, on els cimentiris amplien el horari de tancament i obertura per tal de que tothom pugui fer una visita. A més les families renoven les tombes i canvien les flors.
Panellets, elaborats de massapà. Els més comuns són els panelles de pinyons, però hi ha variacions com els de coco, xocolata o café.
Moscatell, és un vi molt dolç que procedeix del raïm de moscatell. madur i assolellat. Es beu acompanyat dels aliments tradicionals de la Castanyada.
Moniatos, te forma de tubercle ataronjat, es cuina al forn al forn o torrat i també es pot fer a partir de la massa dels panellets.

Halloween

Característiques

Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons. Amb l'arribada del cristianisme es va establir el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es va convertir en “All Hallows Eve”, d'on va sortir la paraula Halloween.
A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.

Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat (broma o regal). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta trick or treat?. El trick broma) és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat (regal).

Simbologia i tradicions

Carbassa: És un símbol de decoració, on es buida l'interior i es fa una forma amb expressió diabòlica, incorporant una llum interna.

Es diu que simbolitza a Jack-o'-lantern.

Bruixes: Es conegut també com a dia de les bruixes, i es diu que utilitzen la màgia negra.

Gats negres: Tenen fama de portar mala sort i ser diabòlics. Es creu que les bruixes es disfrassen de gats per pasar desapercebudes, per això es diu que dona mala sort.

Veles: Signifiquen la llum de l'alma, utilitzades per conduir a les almes per visitar als famliars.

Aranyes i telaranyes: S'utilitza per donar un ambient misteriós i enigmàtic.

Origen

És un festa d'origen pagà que es celebra la nit del 31 d'octubre i te com arrels en l'àntic festival celta conegut com Sanhain que significa "fi de l'estiu" on es celebrava el fi de les collites a Irlanda per donar la benvinguda a la tardor.
És una celebració celebrada pels països anglosaxons com per exemple, Anglaterra, Irlanda, Canadà, etc... entre d'altres països.

Les banderes

1-Com un signe es converteix en un símbol?

Un signe es tracta d'una simbologia que descriu un element, un fenòmen o una acció, que serveix per respresentar o fin i tot substituir un element. També es coneix dona un indici o senyal d'una determinada cosa.

Alguns diferents tipus de signe:

Lingüistic: Realitat que pot percebuda per tot el receptor, composat per un significant, significat i referent.
Puntuació: Són pròpis de l'escriptura, que tenen com a funció donar un sentit al text donant pauses o intrudccions
Medicina: Un signe cíclic s'atribueix a una enfermetat o transtorn que afecta a la salut.

El concepte simbol representa una idea que perceb a partir dels sentits i es representa a través de rasgos socials acceptat per la societat. Aquest pot ser diferenciat d'una icona i d'un índex, i pot reflectir un pensament.

També podem diferenciar alguns tipus de símbols:

Símbol sexual: D'una persona que és atractiva i sexual com per exemple Angelina Jolie, Megan Fox, Leonardo Di Caprio, Bradd Pitt...
Símbo lingüistic: Abreviatura científica o tècnica basat en signes no afabètics o abreviatures traducionals.

2-Simbolisme de les banderes.

Bandera nacional: Representa una nació. Hi ha 193 païssos independents i cadascun té una bandera del seu pròpi territori i embaixades.
Banderes d'una entitat subnacional: Representa tots els territoris inferiors a la nació com pobles, ciutats, comarques, comunitats autònomes...
Banderes d'una organització supranacional: Representa una entitat com L'Organització de les Nacions Unides, Unió Europea, OTAN...
Banderes d'una organització privada: Representen a clubs d'esports, fundacions, etc.

3-Origen de la bandera d'Espanya i la senyera.

La senyera te com a origen el símbol heràldic de llinatge dels comtes de Barcelona, es troba en els sepulcres de la condessa Ermendessa i el comte de Ramon Berenguer II enterrats a Girona.
Les franges vermelles es deu a uns segells de cera de Berenguer IV. A partir d'aquell moment el rei Pedro el Ceremonioso va ordenar que fos el símbol de la dinastía. On finalment acaba sent el símbol de Catalunya.
La bandera d'Espanya va sorgir d'un problema naval on al accedir la dinastía Borbònica, Felip V va instaurar la seva bandera amb armes i un fons blanc. El problema srogeix quan, al igual que Sicília, Nàpols, Gran Bretanya, etc. També hi tenien un fons blanc, això provocà que no es distingués la pricidencia dels vaixells.
Per donar solució Antonio Valdés va provocar una votació d'una nova bandera. Posteriorment Carlos III va escollir també i va seleccionar la bandera de vermell i groc.

4-Significat dels elements que apareixen a la bandera de Espanya.
Primerament el rei Carlos III va decidir inclou-re un lleó a la dreta, un castell a la esquerra i a sobre un corona reial. Posteriorment, els republicans van eliminar la corona i durant la II República es va incloure el color morat.
Després de la Guerra Civil, es va incorporar l'àguila de Sant Juan i la corona davant d'ell.
No va ser fins el 1981, que l'àguila es va retirar i es va quedar l'estructura actual.


Primer Cuartel d'Armes del     Segon Cuartel d'Armes del      Tercer Cuartel d'Armes del
regne de Castella                        regne de Lleó                             regne d'Aragó


Quart Cuartel d'Armes del              Armes del regne de                  Armes de la Dinastía
regne de Navarra                              Granada                                    Borbònica



Corona Reial                                      Columnes d'Hèrcules



5-Origen de la bandera independentista catalana?

El seu origen prové del segle XX i va néixer de la fusió de les quatre barres tradicionals de la bandera catalana amb el triangle inspirat en les banderes de Cuba y Puerto Rico, després de que Vincenç Albert Ballester lluites per la indepèndecia de España.





6-Què significa l'estel de la bandera catalana?

L'estel de color blava es troben en publicacions de l'any 1918 i és utilitzada pels sectors del nacionalisme català i independentistes amb ideologies no marxistes.











L'estel de color vermella s'atribueix als independentistes socialistes, va ser promoguda pel partit PSAN en l'any 1970.



L'estel de color verda, és la que reivindica la llibertat de la Terra i la Naturalesa, per un país ecològic, animalista i humanista. Creada al 2008.



7-Idea del llaç groc per demanar llibertat dels polítics encarcelats.

A dia d'avui no s'ha trobat una explicació fixa, s'especula que l'elecció del groc va ser per la senyera, tot i que altres recolzen que prové de les protestes contra els borbons, on els de la casa d'Habsburg es simbolitzaven amb el color groc i els borbons el blau. Es per això que es prohibien llaços grocs, per tant simbolitza una revolta contra l'oposició.
En quant a nivell internacional, el color groc està relacionat amb el record i fidelitat del ausents.

8-Per què penja la gent les banderes als balcons, quan va començar aquesta tradició?

Significa la indumentària que penja del balcó consistorial i ho comencen a relacionar amb els possibles pactes amb el tema actual de política.

DIA DE LA HISPANITAT

Es celebra cada any el 12 d'octubre, regulada per la Llei 18/1987 com la Festa Nacional. I desde 2014 també es celebra el Dia de la llengua espanyola, per tal d'unir l'unió entre el territori espanyol i els territoris de parla espanyola.

En aquest dia es commemora l'arribada de Cristòbal Colón al 1492, el que va significar la connexió entre el món conegut i el món desconegut. Tot i que el descobriment no va ser considerat com tal un primer moment, ja que Colón no va ser conscient d'haver arribat a Amèrica, sinó a l'India, motiu pel qual eren anomenats indis.

Aquest dia, a la vegada, és compartit amb el Dia de la Verge del Pilar, patrona de Saragossa i Espanya.
Antigament, aquest dia era conegut com el Dia de la Raça, tan a Espanya com a la resta de Sudamèrica, tot i que hi ha païssos com Mèxic que es segueix denominant així.














Relació la Verge del Pilar amb la Verge Maria

Va ser l'any 40, quan la Verge se li va aparèixer a Santiago estava pregant juntament amb 8 discípuls a la vorera del riu Ebre, doncs va demanar que allà mateix s'aixeques un temple, que tot i el pas del temps, s'ha convertit en el primer temple dirigit a la Verge.
Tot i que l'aparició va ser-hi al Gener, la primera misa en aquell temple, es va celebrar el 12 d'octubre.

Aquesta verge, és denominada com la Reina de la Hispanitat.



DIA DE LA VERGE DEL PILAR

Aquest dia es celebra el 12 d'octubre, al igual que el dia de la hispanitat, exactament comencen el cap de setmana anterior i dura durant 10 dies.
Aquesta verge simbolitza el conducte entre la terra i el cél, manifestació d'entre la potencia de Déu sobre l'home i la potència de l'home sobre Déu. Maria, anomenada la porta del cél, va ser la escollida per Déu per venir al nostre món, entre ella i la terra hi és Jesús.
Durant aquests dies es fan diferents celebracions religioses:

Solemne misa dels infants:
En la capella de la Basílica del Pilar, aproximadament a les 4.30 de la matinada del dia 12, es celebra la primera misa del seu dia.

Rosari de la Aurora:
Festivitat que començà l'any 1756. És una processió que comença les 5 de la matinada, i fa una volta començant desde l'Esglèsia de Sant Pablo i finalitza a la Basílica del Pilar.

Misa Pontificial:
Comença a les 12 del migdia, on es fa una ofrenda als fruits tradicionals d'Aragó i d'altres comunitats autònomes. Consisteix en una desfilada de 29 carrosses de vidre, on 15 d'elles, mínim, mostren els misteris del rosari.
La desfilada comença en l'esglèsia del Sagrat Cor de Jesús i recòrre les principals artèries de la ciutat.

Pregó:
Es llegeix el dia 12 des del balcó de l'Ajuntament i significa l'inici de les festes. El pregó es llegeix posteriorment de la desfilada de les carrosses.
Desde l'any 1979, ho llegeix un personatge popular d'Aragó.