Una de les principals coses per què ens espanten és el so que posen les pel·lícules a l'hora de l'ensurt. Si ens poséssim uns auriculars sense escoltar la pelicula probablement no et de tanta por, ja que no escuharemos els crits o entre d'altres sons. Però també ens podem espantar per un ensurt o un personatge que de por.
La foscor sobretot a nens els fa molta por ja que no es pot veure res, també als adults.
Els nimales o elements que pugen pel nostre cos: com aranyes, rates, cucs, etc. El sol fet de pensar en què això al que li tenim por està tocant la nostra pell deslliga l'estat de por
Els llocs on es produeixen les escenes, com cases abandonades, boscos foscos ... siempe es busquen llocs foscos per fer por.
En la pel·licula podem relacionar aquesta denominació amb escenes com la principal on la senyora Warren es troba al soterrani, en un ambient de tensió, on darrere seu apareix una monja i l'agafa del coll. Durant aquella escena la tensió i la música ens fa entrar en un estat de pànic i tensió en el qual ens dona lloc a tenir por.
La por en les nostres vides
A partir d'aqui podem diferenciar diferents tipus de por, els dos més importants són: la por de terror i la por moral.
La primera es traca, com em dit i vist abans amb la pel·lícula, d'una por en el qual ens terrorifica i ens tensiona sobre una situació.
La segona es traca d'una por més personal, on no és exacte, o sigui, no es relaciona directament amb una escena de por, sinó més bé en por a algun element o situació de la vida qüotidiana, com podria ser por a solitut o por a les altures o por a algun objecte, animal o fins i tot a una persona.
Per tant, es pot treure com a conclusió que la por ve esdevinguda per una sensació de respecte sobre un àmbit o element degut a una situació prèvia, normalment, dolenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario