Castanyada

Característiques

És una festa tradicional a la zona de Catalunya que es celebra el dia de Tots Sants, tot i que en molts llocs de la comunitat ha anat perdent rellevància. Aquesta celebració es celebra entre el 31 d'octubre i l'1 de Novembre.
En aquesta festivitat es tradició menjar castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada i la beguda tradicional és el moscatell. Al voltant d'aquesta celebració, són les castanyeres venen pels carrers castanyes embolicades en paper de diari, igual que als països anglesos i a les terres asturianes, lleoneses i gallegues amb el Magosto. La castanyada prové d'una antiga festa ritual funerària.

Simbologia

Aquesta festivitat es sol representar per la castanyera, una dona vella vestida amb roba pobra d'abrigar i amb un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes als carrers, també porta una faldilla de sargil ampla i folrades, amb un davantal de cànem i llana lligada al coll.
Les castanyes es feien mitjançant fogons de terrissa que donaven vuit castanyes per un "quarto", és dir tres cèntims ara.

Relació amb la religió

Aquest dia es conegut com el dia dels Morts, és a dir, el dia dels difunts, on es diu que és el dia on millor es relacionen els morts i els humans.

Origen i tradicions

La castanyada s'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats en que no se servien altres menjars com llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
Havia una creença en que per cada castanya que es menjava en aquella nit, un alma era lliberada. Amb el fred, les castanyeres sortien als carrers de tots els pobles i torraven les castanyes i moniatos.

Les tradicions del dia, són:
Ofrenes als difunts, on els cimentiris amplien el horari de tancament i obertura per tal de que tothom pugui fer una visita. A més les families renoven les tombes i canvien les flors.
Panellets, elaborats de massapà. Els més comuns són els panelles de pinyons, però hi ha variacions com els de coco, xocolata o café.
Moscatell, és un vi molt dolç que procedeix del raïm de moscatell. madur i assolellat. Es beu acompanyat dels aliments tradicionals de la Castanyada.
Moniatos, te forma de tubercle ataronjat, es cuina al forn al forn o torrat i també es pot fer a partir de la massa dels panellets.

Halloween

Característiques

Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons. Amb l'arribada del cristianisme es va establir el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es va convertir en “All Hallows Eve”, d'on va sortir la paraula Halloween.
A partir d'aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.

Una de les tradicions més estesa és la del Trick or treat (broma o regal). Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta trick or treat?. El trick broma) és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap treat (regal).

Simbologia i tradicions

Carbassa: És un símbol de decoració, on es buida l'interior i es fa una forma amb expressió diabòlica, incorporant una llum interna.

Es diu que simbolitza a Jack-o'-lantern.

Bruixes: Es conegut també com a dia de les bruixes, i es diu que utilitzen la màgia negra.

Gats negres: Tenen fama de portar mala sort i ser diabòlics. Es creu que les bruixes es disfrassen de gats per pasar desapercebudes, per això es diu que dona mala sort.

Veles: Signifiquen la llum de l'alma, utilitzades per conduir a les almes per visitar als famliars.

Aranyes i telaranyes: S'utilitza per donar un ambient misteriós i enigmàtic.

Origen

És un festa d'origen pagà que es celebra la nit del 31 d'octubre i te com arrels en l'àntic festival celta conegut com Sanhain que significa "fi de l'estiu" on es celebrava el fi de les collites a Irlanda per donar la benvinguda a la tardor.
És una celebració celebrada pels països anglosaxons com per exemple, Anglaterra, Irlanda, Canadà, etc... entre d'altres països.