martes, 28 de enero de 2020

LA CANDELERA

La Candelera és una festa religiosa que és fa Quaranta dies després de dir Nadal i commemora la presentació de Jesús al tremp de Jerusalem. A la tradició jueva, els mars havíen d'esperar-sequaranta dies després de dir el part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el va nedar davant els autoritats religioses.  ritual és materialitzava amb una oferta i benedicció d'Espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes els que te dedicades la Mare de Déu durante l'any: la va introduir el papa Gelasi I l'any 496.

Origen i simbologia

La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durante els Parentalia: un processó amb petites espelmes beneïdes (cereals ascensa) que a els romans fèien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar els ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts .

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagues donat a llum, havia d'anar al tremp a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un esperit de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va nèixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-ho als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.

Estrictament, els processons de la Candela és, en tant que és recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durante l'any anterior, dons embarassades, dons que hagin perdut un infant o dos vidues. La processó és desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i a els que l'efectuïn van armats amb grans candeles de cera enceses.

És la festa de la llum i és beneeixen candeles, que tinença virtuts protectors. Antigament, és repartien candeles beneïdes durante aquest dia.

Segles després, entorn a l'any 1392 o 1400, una imagen de la Mare de Deu que representava aquesta advocació, va ser trobada a la vora de la mar per dos pastors guanxes de l'Illa de Tenerife.
Després de l'aparició de la Verge i su identificació iconogràfica amb aquest esdeveniment bíblics, la festa va Començar a celebrar-se amb un caràcter marià a l'any 1497, Quan el conqueridor Alonso Fernández de Lugo, va celebrar la primera festa de la Candelera dedicada especialment a la Mare de Déu, coincidint amb la festa de la Purificació, el 2 de febrer. Abans de la conquesta de Tenerife, a els aborígens guanxes celebraven 01:00 festivitat entorn de la imatge de la Mare de Deu durante la festa del Beñesmen a el mes d'agost. Aquesta era la festa de la collita, el quin marcava l'inici de l'any.

En l'actualitat

Aquesta creença ha deixat en moltes poblacions de muntanya dels territoris de parla catalana els festes de l'ós. Són especialment famoses els de la comarca del Vallespir, però el patró de la festa és si fa no fa igual a tot arreu: un home disfressat d'ós és dedica a atemorir i molestar la població perquè representa que la bèstia ja ha acabat l'hibernació . Tot i que actualment es solen fer pels volts de carnaval, que gairebé sempre és a el mes de febrer, el sentit original va lligat a aquesta creença popular que és viu per la Candelera.

El 2 de febrer a moltes poblacions dels Estats Units és fa el dia de la Marmota. Aquesta festa, molt popularitzada gràcies a un film protagonitzat per Bill Murray, consisteix a endevinar la fi de l'hivern pels moviments de l'animal: si la marmota no és veu l'ombra perque fa un dia núvol, deixarà el cau i, doncs, la primavera s'acosta. Però si el dia és assolellat i és veu l'ombra tornarà a el cau, cosa que vol dir que l'hivern durarà sis semanas més. És un costum Folklòric d'origen força incert que seguien molts grangers dels Estats Units i de Canadà i que en uns quants indrets s'ha acabat convertint en una gran festa.

lunes, 20 de enero de 2020

Qui són, per què s'anomena així i quines característiques té aquesta setmana.

Resultado de imagen de caracteristiques dels barbuts
La semana dels barbuts és la semana més freda de l'any i el seu nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenien Sant Hilari, Sant Pau ermità, Sant Maur, Sant Antoni Abat, Sant Fructuós i Sant Vicenç durant les setmanes entre Nadal i Carnestoltes.
La seva festa és una de les més importants de l’any en moltes poblacions de les terres de parla catalana i es celebra amb les tradicionals beneïdes d’animals, els Tres Tombs i amb les representacions parateatrals que tenen al sant i a les seves temptacions, els dimonis, com a protagonistes. 
A partir d'aqui s'han creat una sèrie de dites com per exemple, "La semana dels barbuts, setmana d'esternuts", "La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts. 
Durant aquesta celebració ha insipirat tradicions particulars, com és el cas de El Vendrell on cada any es celebra el Sopar dels Barbuts desde l'any 1994 entre el dia 15 i 22 de Gener

Pau l'Ermità

Pau de Tebes conegut com a Sant Pau, primer eremita o Pau l'Anacoreta, fou un anacoreta, el primer dels eremites cristians.
Segons la llegenda de Sant Jeroni, Pau va marxar durant la persecució de Deci i Valerià al 250- Va viure a les muntanyes del desert, en una cova propera a una font i una palmera, on amb fulles es vestia i s'alimentava amb tot tipus de fruita. Va viure allà durant 43 i llavors un cord va començar a portar-li un tros de pa diariament fins la seva mort gairebé 113 anys.


Sant Maur

Sant Maur abat va ser el primer i principal deixeble de sant Benet de Núrsia junt amb sant Plàcid de Subiaco, i abat d'un monestir de l'orde.
 
Aquest provenia de Consenza, va viure com a deixeble de Sant Benet. Si coneixen poques històries d'aquest, però Gregori I recorda la més coneguda; tracta de Sant Maur com a salvador, quan aquest salvà a Sant Plàcid quan va caure al llac del costat del monestir, on Maur va tenir una visió que veia que Plàcid no podia fugir per tant va decidir anar a rescatar-lo corrent per sobre l'aigua. 


Sant Antoni Abat

Va ser un monjo cistià pioner de l'eremitisme, és considerat el patró dels animals amb peus rodons i animals domèstics. Hi ha llegenda que explica que era molt amic dels animals i que quan veia un de ferit anava salvar-lo, com és el cas del porc, on va acollir a un mentre era ferit, és per això que és conegut com a Sant Antoni Abat del porquet.
Aquest va néixer l'any 285 a Coma. Als 19 va donar tots els seus béns i va decidir anar a viure sol a la rodalia del seu lloc de naixement. El ritme de vida que portava soposà va fer que visqués 105 anys.

Sant Antoni, segons la llegenda contada per sant Atanasi d'Alexandria, tenia 20 anys. Quan va sentir la crida de Déu: "Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i donar-s'ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; Després vina, segueix-me" . Així el va fer i retirar-se a una cova de Tebes. El diable li tentà amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni es va resistir. Finalment, uns dimonis el van assaltar de nit i el van colpejar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir les ferides. Déu llençà un braç de llum a la cova que atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent per tot i es van multiplicar sobre deixebles.


Sant Fructuós



Sant Vicenç







http://www.festes.org/articles.php?id=275
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fructu%C3%B3s,_Auguri_i_Eulogi_de_Tarragona
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicen%C3%A7_d%27Osca

Video motivacional