Carnaval i Quaresma.

1. Origen del carnaval relacionat amb la quaresma, la seva simbologia, tradició

El carnaval o carnestoltes és una celebració pagana que precedeix el cicle de la quaresma. Per tant, per situar el carnaval al calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. La celebració s'inicia el dia de dijous Gras, oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març, i finalitza el dimecres de cendra, dia en què comença la quaresma, que variarà entre a els dies 4 de febrer i 10 de març.

D'aquesta manera el Carnestoltes, encara que l'església cristina no l'admet com una celebració de to religiós, està associat amb dels països de tradició Catòlica. Els quaranta dies que dura la quaresma antigament representaven un temps d'abstinència i de penitència alimentària i sexual, per aquest motiu es celebrava uns dies abans el Carnestoltes, un temps de disbauxa i llibertat, on és trencava amb la severa formalitat litúrgica i la repressió dels instints de la quaresma.

El Carnaval és una de les festes paganes que més persones celebrin i gaudeixen en tot el planeta. Són dies de ball, disfresses i diversió. El fet de disfressar-se, és un acte que és remunta els festes del poble Sumeri (sumèria) - la primera i més antiga civilització amb escriptura del món - i a dins el poble Egipte, fa més de cinc mil anys, amb celebracions molt semblants a l'època de l'Imperi Romà, des d'on és va expandir per tota Europa. Aixi va ser duta aquesta celebració a Amèrica pèls navegants espanyols i portuguesos a partir de finals del segle XV. D'aquesta manera, el Carnaval tal com el coneixem avui dia, és la continuació de les festivitats romanes que es celebraven en honor al Déu Saturn, els anomenades festes Saturnals.






2. Quaresma, relacionat amb la setmana santa. La seva simbologia, tradició, i diferents ritus. Quan comença, què significa...


La Vella Quaresma és la representació gràfica del temps quaresmal, que va de dimecres de cendra fins a Setmana Santa. El període penitencial, dins de la litúrgia catòlica, és temps de dejuni i abstinència, alló que popularment s'anomena fer magre. Tot plegat és una preparació ascètica per a la Pasqua.

No és estrany que aquest interval de temps -carregat de reflexió, penediment, examen de consciència i tristor- és representi iconogràficament amb una vella xaruga, que te un aire desagradable i cara de pomes agres. Els singularitats que defineixen el personatge són que te setembre cames -a voltes, instal·lacions per preparar arengades- i que a la mà hi duu bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes.

És molt representada a la imatgeria popular impresa i te una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. La ritualització i ús de la Vella Quaresma te variants locals, però amb uns trets comuns. Cada setmana li arrenquem o tallem un llit i Quan dalt a al final és cremada igual que su Predecessor, el Carnestoltes. d'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període. En uns quants llocs, Quan s'arriba a la meitat de la Quaresma (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat. Grups d'infants fan captis de diners o aliments i fan ver que serren un n'hi va haver prou o l'estampa de la Vella Quaresma, tot seguint el ritme d'una cançó. Amb la recaptació s'organitza un berenar col·lectiu.

Hi ha representacions antigues de la Vella Quaresma fetes per gravadors, mitjançant tècniques com ara la xil·lografia -o, més tard, la litografia o la calcografia. Aquests artistes van trobar el tema costumista quaresmal un motiu per a exhibir el su mestratge. Però también n'hi havia de molt senzilles i humils: una simple silueta de paper de diari. Com a reclam de venda, els peixateries i parades de pesca salada fèien un calendari similar a el de la vella amb un bacallà sec en què penjaven setembre bacallanets petits o setembre arengades.


Actualment, malgrat que el temps de Quaresma ha perdut intensitat per la laïcització de la societat, la Vella Quaresma contínua vigent i adopta noves formes de representació i de celebració. En són exemples s'Avia Corema a Maó o el Serra la Vella d'Ullastrell. En totes dues poblacions tinença un geganta que és la Vella Quaresma, Evolució que garanteix la supervivència del personatge. També hi ha escoles que han adoptat aquest personatge entre el carnaval i els vacances de Setmana Santa per treballar diversos aspectes del currículum educatiu.